1. |
El Maquinista
03:02
|
|||
El maquinista, sap on vol anar,
però una estranya força mai li deixa arribar.
I surt a l’hora, ben net i polit,
com si l’esperança la perdés sempre a despit.
I a la mateixa hora en el punt B,
en una altra estació, arranca el seu vagó.
El que espera sempre el creuament,
etern distanciament, la vida sobre el tren.
El maquinista, s’il•lusionarà,
mil i una vegades ho ha pogut paladejar.
Canvi de vies, avisa el revisor,
i fa broma amb una que sembla un tros de pendó.
I a la mateixa hora, a un altre tren,
velocitat constant, les vies per davant.
Conten 1, 2, 3 i ja ha passat, l’etern distanciament,
de viure sobre un tren.
|
||||
2. |
||||
Et persegueixo
Per les xarxes socials
I no em rendeixo
Tinc el cor ple de blaus
Vull que m’escoltis
Jo soc el teu heroi
Vull que recordis
Quan cantavem PInkFloyd
Volarem sense ales ni cel
El cel roig, de sobte un estel
Nedarem en un mar de gel
I potser en un grog de mel
Voliem l’euforia
I no vam controlar
Que tard o d’hora
Hauriem d’aterrar
No se com dir-te
Que hauries de tornar
Per no ferir-te
Nomes em surt cantar
Volarem sense ales ni cel...
|
||||
3. |
Misteriosament feliç
02:44
|
|||
Quan de sobte som divendres
Ja no ens volen les promeses
Ens adornem de febleses
Jo t’espero als meus poemes
I la nit s'avança
La foscor em delata
Com enyoraré la teva tendresa
No sé quin rostre escolliràs
quan em vulguis recordar
perquè quan marxi has de saber
que aquells divendres em vas fer
Misteriosament feliç!
|
||||
4. |
Ceps morts
03:07
|
|||
He perdut tot el jornal
Ja no puc viure aquí dalt
La cobdícia ens ha atrapat.
Aquest cuc m’ha desterrat
Digue’m tu, jove pardal
Si tu creus que hi ha demà?
Potser hauré de migrar?
Aquest cuc m’ha castigat
Qui sap si podré tornar?
Aquests camps haig de deixar
D’aquesta vinya haig d’arrencar
El futur que vaig llaurar
Vaig sembrar-les d’ambició
he recollit dessolació
Qui sap si podré tornar?
Aquesta terra haig de deixar
Enlloc em puc amagar
Aquesta vida haig de deixar
|
||||
5. |
Follets del Montseny
03:17
|
|||
Diu que ells vivien, molt ben amagats...
en pedres, rieres, escorces i a sota del mar.
I que si els busques, ja vas arreglat...
no solen mostrar-se a mirades de gent d’allà baix.
Quan és fosc, respiren, tu dorms i ells corren lliures.
A sota les fulles, la vida s’il·lumina...
Salten, corren, ballen, i fan festes amb la pluja!
I a vegades volen, van fins a la Lluna,
i es preocupen perquè no saben tornar a casa.
Busca’ls un dia, al cim del Montseny,
o prova potser pels camins d’allà vora el castell.
A Les Agudes, s’hi solen estar,
dibuixen en pedres històries que els van explicar.
Quan és fosc, respiren, tu dorms i ells corren lliures.
A sota les fulles, la vida s’il·lumina...
Salten, corren, ballen, i fan festes amb la pluja!
I a vegades volen, van fins a la Lluna,
i es preocupen perquè no saben tornar a casa
|
els Sulfitos Breda, Spain
L'únic grup de música que s'anuncia a totes les ampolles de vi.
Streaming and Download help
If you like els Sulfitos, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp